“ Les famílies són tan bones observadores de les relacions dels demés com ho són els propis terapeutes; i les seves observacions poden ser millor acceptades per persones que es troben a la seva mateixa situació que no per un professional aliè a la problemàtica “ (Laquer i Levobic, 1968 )
L’aprenentatge per “ analogia “, la competició interfamiliar i la sintonització són mecanismes que afavoreixen el canvi.
Aquest tipus de processos ofereixen una nova visió per part de les famílies de possibles alternatives que enriqueixen el seu repertori conductual i ajuden a flexibilitzar els patrons establerts de forma rígida.

Subirà, D.