Orientar la dinàmica familiar és una de les qüestions bàsiques en el tractament dels infants hiperactius. Es veritat que els símptomes no tenen mai el mateix inici, ni la mateixa gravetat ni les famílies actuen totes per un igual. Però el diàleg familia-nen sempre es veu afectat i cal, el més aviat possible, evitar que la cronificació de les males relacions porti a una situació d'enfrontament que no faria sinó precipitar tota una sèrie de conductes reactives que anirien complicant cada vegada més la gravetat del quadre. Com més angoixats i desbordats estan els pares, més hiperactius, impulsius i ansiosos es mostren els fills. Tot plegat, un fracàs en la relació entre els pares i els fills. I això precisament és el principal repte que té plantejat el tractament familiar: evitar aquest fracàs, evitar el fet de viure enfrontants, malhumorats, angoixats, amb la sensació d'impotència i fracàs alhora.

Folch, J.; Aragay, M.; Bordas, M.; Guinart, J.M.; Plans, J.